Oblida’t dels teus cognoms!

Escrit per | · · | Divulgació · Genealogia valenciana | Sense comentaris a Oblida’t dels teus cognoms!

Post disponible en: Castellà

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter

Així, ben claret i amb tres signes d’exclamació: Oblida’t dels teus cognoms!!! Vols endinsar-te en el món de la genealogia? Vols descobrir el teu origen familiar? Sí? Ho tens clar? Doncs t’ho dic de nou: Oblida’t dels teus cognoms. I si damunt tens un bon parell de cognoms en el teu DNI, oblida’t de tots dos, del primer i del segon, del patern i el matern. Així de clar t’ho dic. I em donaràs la raó.

 

—M’estàs dient que no necessite els cognoms per dibuixar el meu arbre genealògic?

 

Més o menys. És clar que els necessites, però no ara. El primer pas de tot genealogista aficionat és arromangar-se, oblidar els prejuís, alliberar la ment i deixar els cognoms al penjador.

 

—Doncs ja me’n diràs com ho faig, nano.

 

T’ho conte. El teu document d’identitat diu que eres Jordi Belenguer Moscardó, fill de Bernat i Elvira. Per cert, no t’hi assembles gens al de la foto. Estàs molt prim. Seguim. A partir d’ara eres Jordi, el fill de Bernat i Elvira. Ja no eres Belenguer ni Moscardó.

 

—Però he llegit que Belenguer ve de Berenguer. A l’Edat Mitjana ja era freqüent a València i el sud de França. A més, l’escut dels Belenguer…

 

Stoooooop. Para el carro. Arrêt! Quiet parat. No vas massa de pressa? D’on eren els teus quatre besavis materns? No ho saps? I el pare del pare de ton pare? Tens dubtes. El desconeixes encara i ja estàs pensant en els Belenguer de la Edat Mitjana?. Uuuiiiii… No ens hem botat alguns capítols? No pretendràs veure la peli del Senyor dels Anells en un quart d’hora? Doncs ací passa el mateix.

 

La #GenealogiaDomèstica —aquesta cosa que fomentem des de Hojas de Boj, el blog de LibroFamiliar.com, i és apta per a tots els públics— és molt més senzilla. Inicia’t pas a pas, a poc a poc. Comença per tu mateix. Després, investiga on van nàixer els teus pares, els teus avis, els teus besavis… Ves tirant del fil, d’un a un altre, de ton pare als teus avis paterns; i d’aquests últims als teus besavis. I el mateix pel costat matern. Seguix les molletes de pa que et van deixar amagades els teus avantpassats. És tot un repte.

 

Me’n vaig a posar seriós i transcendental: Paulo Coelho style. Així que, parafrasejant el clàssic proverbi et dic:

 

“No deixes que els cognoms t’impedisquen gaudir de la teua genealogia

 

Et regale la cita. Fica-te-la a la butxaca, agafa-la per fer powerpoints amb fotos de gatets o boscos frondosos. Difon-la en les xarxes socials. Retuiteja i liketea. Tota per a tu.

 

Són habituals les consultes als ambulatoris genealògics de mig món de pacients que acudixen amb idèntics símptomes: “M’agrada la genealogia i vull saber l’origen del meu cognom. He llegit a internet que el meu cognom procedeix de…”

 

A vegades fa la sensació que ens obsessionem amb saber l’origen del nostre primer cognom. Volem tindre la completa certesa. Volem saber el lloc exacte, amb les seues coordenades geogràfiques, per plantar un cartell que diga: “El meu cognom va nàixer ACÍ” . I no és possible. Gairebé mai és possible. Només tindrem aproximacions. I les excepcions ens confirmaran aquesta regla no escrita.

 

—Escolta, escolta, que jo he arribat fins a la 15 generació del meu primer cognom patern. I ho tinc clar i documentat.

 

Doncs no saps el que et perds. Perquè t’has oblidat dels teus altres 16.383 avis d’aquesta quinzena generació. I crec que alguna cosa hauran de veure perquè pugues estar ací ara i presumir amb orgull del teu llinatge. Ací tenim un cas clar de discriminació genealògica. Ei, que no ho dic exclusivament en sentit negatiu, ja que moltes vegades són circumstàncies alienes (l’absència de documents, la principal) les que ens impedeixen pujar-nos per totes les branques familiars com voldríem.

Cognoms peculiars

 

És clar també que si el teu cognom és Claumarchirant, Ulizarna o Estigarribia et serà més fàcil seguir la pista dels teus ancestres per la seua sonoritat i la peculiaritat de la grafia. I fins i tot és més evident que si t’anomenes Vicent Giner, la teua línia paterna tinga origen valencià i si portes Agirregomezkorta en el DNI, indubtablement les teues arrels estiguen assentades en terres guipuscoanes. Tot això són indicis que ens ajuden a orientar-nos. És una cosa òbvia. Però per iniciar-te al món de la genealogia no necessites una brúixola, sinó un mapa, un plànol amb les instruccions correctes per arribar…

 

—I on compre el pla? Al carrer del Mar? Es pot demanar per internet?

 

Doncs crec que el pla t’ho hauràs de fer tu mateix, amb les teues manetes i l’ajuda dels teus amics els arxivers, taral·lejant allò de With a little help from my archivist friends… Fixa’t que estàs a la casella de sortida i no saps el nom de la següent parada. Així és la genealogia domèstica. Cal estirar el fil i tirar mà dels Arxius i Registres. Perquè, no t’oblides, eres simplement Jordi, el fill del Bernat i l’Elvira.

 

I et tocarà preguntar ací i allà, escoltar històries en blanc i negre dels teus iaios, visitar parròquies i arxius polsegosos, amb la cistella a la mà recollint saba elaborada per alimentar el teu arbre genealògic. Perquè per a nosaltres, la genealogia és molt més que saber l’origen i procedència dels nostre cognoms, és descobrir els retalls que romanen encara ocults de la nostra història familiar, per compartir-los, per difondre’ls , perquè es mantinguen vius.

 

Quan descobrisques, gràcies al teu certificat de naixement i el dels teus pares, que també eres besnét de Jordi, Adela, Vicent, Ernestina, Marià, Úrsula, Adolfo i Maria del Remei, et donarà igual saber l’origen dels cognoms Belenguer o Moscardó. Perquè a partir d’aquest moment aniran brollant històries, nous llocs, reptes i curiositats variades , que et faran gaudir de la Història Familiar més que mai, sense estar pendent dels teus cognoms. I dels teus huit besavis naixeran setze sendes per on endinsar-se. I voldràs saber més dels pares i avis de Jordi, Adela, Vicent, Ernestina, Marià… Algunes sendes es convertiran en carrerons sense eixida i altres es tornaran a bifurcar i bifurcar, generació rere generació.

 

I no et preocuparà si alguna vegada veus escrit el teu cognom amb ve baixa o amb be alta, tot junt o separat, amb accent o sense, amb ela o amb erra, perquè els cognoms també estan vius. I no alentarás inútils debats sobre quina és la forma correcta. Perquè totes ho són, cadascuna en la seua època, i no passa res. L’ésser humà també és contradictori i ací seguim. I no passa res. I seguiràs gaudint de la teua història familiar sense importar l’ estació final.


Sense comentaris

Deixa el teu comentari