Nou cognoms valencians

Escrit per | No Tags | Divulgació · Genealogia valenciana · Investigació | 3 comentaris a Nou cognoms valencians

Post disponible en: Castellà

Share on Facebook47Tweet about this on Twitter

Després de ‘Ocho apellidos vascos’ i ‘Ocho apellidos catalanes’ arriba ací i ara ‘Nou cognoms valencians’. I tu em preguntaràs: “Per què nou i no huit?”.  Doncs perquè som més xulos que els altres i el 9 és un número que sempre va de cara i ha sabut col·locar-se entre les corbes voluptuoses del 8 i la perfecció del 10. A més, és una xifra que ens identifica als valencians, des que som valencians, i perquè nou, en el nostre idioma natural, amaga també la idea de la novetat. I això és el que necessitem ara, aires nous.

 

Et convide a que m’acompanyes en aquest experiment genealògic a la recerca dels nou cognoms valencians. Anem a emprar ingredients i utensilis de la terra, amb denominació d’origen. Ens situem a la casella d’eixida i toquem a la porta de l’Institut Valencià d’Estadística, més conegut com IVE. “En tenim d’això?”. Sí, i depén de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball. Quasi res. Estàs preparat per a descobrir els nostres nou cognoms valencians i molt valencians? Sí? Punxem ací i…

 

Los 10 apellidos más frecuentes en la Comunitat Valenciana en 2014.

Els 10 cognoms més freqüents de la Comunitat Valenciana en 2014.

 

Mmm… Massarrojos, tenim un problema. No veig jo molta olor valenciana en el top ten. Està vist que García és l’autèntic mascle alfa a la península ibèrica i en la contornà valenciana. Però no desesperem, que no decaiga l’ànim. Anem a intentar-ho de nou amb els 20 cognoms més freqüents, a veure què n’ix…

 

Top 20 de los apellidos más frecuentes en la Comunitat Valenciana.

Top 20 dels cognoms més freqüents de la Comunitat Valenciana.

 

Han aparegut ja els Muñoz, Gil, Jiménez, Torres, Martín… Però seguim sense veure el toc autòcton en cap lloc. D’acord, està clar, estem cuinant dades de 2014. Ja se sap, la multiculturalitat, la globalització, el mestissatge… una cosa enriquidora i normal. Encara que també ens assalta el dubte. A veure si els cognoms valencians estan en perill d’extinció i no ens n’estem adonant? I això és bo o dolent? Doncs no ho sé. És llei de vida, supose. Ja no queden gairebé aiguaders ni enllustradors de sabates. Al cap i a la fi, qui es recorda de la Mirinda i el Tulicrem? Però, insistisc, no ens posem nerviosos. Tornem a donar-li al botonet per descobrir el top 30.

 

Los 30 apellidos más frecuentes en la Comunitat Valenciana en 2014.

Els 30 cognoms més freqüents de la Comunitat Valenciana en 2014.

 

Espera, espera, ja veig la llum. Al número 22 apareix Ferrer. I qui més valencià que el cognom Ferrer, que el lluïa el nostre admirable sant del ditet? A veure què més… Martí, Soler, Vidal i Sanchis.

 

—Sanchís!

—Jesuset!

—Que no, que es diu Sanchís. Amb accent en la í.

—Que no, que no, que no. O potser has sentit dir Perís, Gomís i Llopis, amb accent a la í? Ei?

—Òstres, doncs tens raó.

—En valencià, la terminació -is significa fill de… Quant de mal ha fet José Ángel de la Casa a la causa dels nou cognoms valencians! Veritat, Paco Lloret? ;-)

 

Bé. La maquineta de l’IVE no ens permet anar més enllà dels 30 cognoms més freqüents en terres valencianes. Potser hem volgut abastar massa i l’experiment no ens ha eixit com esperàvem. I si centrem el focus una mica més? Agafem la motxilla del nostre cosí aragonés José Antonio Labordeta i ens n’anem a visitar nou pobles valencians a la caça i captura dels nou cognoms genuïnament valencians. Tres per cada província. De costa i de l’interior. De parla valenciana i parla castellana. Vos sembla bé? I si no, també, que el que escriu sóc jo. 😉

 

 

Després d’un sorteig que ni els de la Champions, aquests són els llocs escollits: Càlig, Vila-real, Villores, Ademús, Enguera, Sueca, Alcoi, Guardamar del Segura i Sagra.

 

 

Càlig

Comencem amb aquesta població de la comarca del Baix Maestrat d’uns 2.000 habitants. Bé, en realitat no ens hem mogut de l’ordinador, però així li donem ambient a l’assumpte. Seguim amb la maquineta dels cognoms de l’Institut Valencià d’Estadística i apuntem a Càlig. Disparem i…

 

Top 10 de los apellidos más frecuentes en Càlig en 2014.

Top 10 dels cognoms més freqüents en Càlig en 2014.

 

Booooo… Com canvia la cosa! No? Ja tenim al Top Ten els Anglés, Borràs, Querol, Monroig, Llorens, Forner, Sorlí… Això ja té una pintaca valenciana total. Però com anem a confirmar el seu origen autòcton? Podríem cridar un filòleg o un historiador, però a les hores que són igual estan ocupats amb la fira del llibre o preparant alguna tesi de centenars de pàgines. Si poguerem confirmar que les famílies Anglés i Borràs, per exemple, porten vivint a Càlig més de… 350 anys? 400? Cinc-cents? ja podríem considerar-los valencians de tota la vida, no? I què fem? Preguntem a l’Ajuntament?

 

La resposta és més senzilla. Ens n’anem a l’Arxiu del Regne de València. “I d’això tenim també?” Sí, al passeig de l’Albereda de la ciutat de València, al costat de les piscines cobertes aquelles, en aquest edifici lleig i llargarut, tenim l’arxiu de tots els valencians. Sona a eslògan, per l’amor de Déu, ho sent. 😉 Però és que és així.

 

—Ara et vas a posar a demanar permisos i fer una parell de sol·licituds perquè et deixen consultar arxius per la ximpleria aquesta dels cognoms valencians? I segur que ens toca esperar un parell de mesos. Quin avorrimentt, per l’amor de Déu!

—Doncs no. Només ens cal el bonobús (vivim a la ciutat de València, per sort, i ja ho fem per vosaltres) i el DNI.

—I amb només el DNI et deixen consultar documents antics?

—Doncs sí, estem al segle XXI.

 

Abreugem, que ens està quedant llarg el preàmbul. A l’Arxiu demanem el veïnat de 1646, una relació dictada per la Generalitat dels caps de família de totes les localitats valencianes. Busquem la població de Càlig i ens trobem a…

 

Detalle del vecindario de Càlig de 1646. (Arxiu del Regne de València).

Detall del veïnat de Càlig de 1646. (Arxiu del Regne de València)

 

Ací tenim, entre d’altres, a “Phelisiano Borras, Josep Angles den Josep i Josep Angles den Joan”. Mola, eh? Han passat 371 anys i els Borrás i Anglés no s’han mogut del lloc. Això sí que és tindre amor a la terra. Igual et sembla que 371 anys són poc, així que doblem l’aposta i ens anem a 1510, tot just 20 anys després que Colon descobrira les Amèriques. D’aquesta època tenim el cens que les Corts de Montsó van ordenar dur a terme en aquest any de 1510, per finançar les campanyes militars a l’Àfrica de Ferran el Catòlic, que l’home estava eixos dies una miqueta inquiet. Mig mil·lenni ja és temps suficient per demostrar l’amor dels veïns de Càlig a la terreta, no et sembla? També es custodia aquest últim document a l’Arxiu del Regne de València. Cal aprofitar la visita. Busquem Càlig i…

 

Detalle del censo de Càlig de 1510. (Arxiu del Regne de València).

Detall del cens de Càlig de 1510. (Arxiu del Regne de València).

 

Bé, bé, bé… Potser no estigues acostumat a la cal·ligrafia dels escrivans reials de fa 500 anys, però et tire un cable. Ací podràs veure, entre d’altres, a Guillem Borràs, fill d’en Lorens al final de la columna de l’esquerra i, a la dreta, el Guillem Borràs major, Berthomeu Borràs major i Berthomeu Borràs fill d’en Guillem. Conclusió a primera vista: el cognom Borràs és propi de Càlig, com a mínim, des de l’any 1510 i s’ha mantingut sense abandonar el poble més de cinc segles. És suficient per reconèixer-lo com un dels nou cognoms valencians que estem buscant? Jo crec que sí, no? Cap filòleg o historiador en contra? Fem pujar a l’escenari a Berthomeu Borràs en nom de tots els Borràs de Càlig.

 

Ademús

 

Deixem la província de Castelló i ens n’anem al Racó. Allà, a Ademús, prosseguim el nostre treball de camp. Anem a aplicar el mateix mètode que a Càlig, encara que ho narrarem de forma més resumida. Bussejarem en les estadístiques de 2014 de l’IVE, el veïnat de 1646 i el cens de Montsó de 1510.

 

 

Top 10 de los apellidos más frecuentes en Ademuz en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Ademuz de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Ademuz. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

 

 

 

 

Es nota que Ademús és de parla castellana. I ho és per la gent que l’habita des de fa centúries. Els cognoms Blasco, Aparicio, Hernández i Antón apareixen en 2014 i 1646. Si punxem en la tercera imatge, en el detall del cens de 1510 corresponent a Ademús descobrirem també a Domingo Anthon major i Pero Anthon. Per tant, podem donar la benvinguda al segon escollit: Domingo Antón. Ja tenim dos cognoms assentats en terres valencianes des de més de 500 anys: Borràs i Antón. Seguim a pels set restants?

 

Guardamar del Segura

 

Abandonem l’interior de València i anem a plantar el nostre para-sol a la platja de Guardamar del Segura, únic poble de la comarca alacantina del Baix Segura on es parla valencià. Comparem els documents de 2014, 1646 i 1510 a veure què cognom valencià detectem.

 

 

Top 10 de los apellidos más frecuentes en Guardamar en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Guardamar de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Guardamar. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

Es veu clarament a primera vista. El cognom Aldeguer és un llinatge clàssic de Guardamar, quart cognom més freqüent en 2014 i figura tant en 1646 (Jaume Aldeguer) com en el cens de 1510 (Ginés Aldeguer). Per tant, ja tenim el tercer cognom valencià. Ginés Aldeguer s’incorpora a la plantilla de jugadors triats per a la glòria. Ja només ens falten 6 i anem a accelerar el procés.

 

Vila-real

 

A la ciutat grogueta hem hagut d’ampliar el top de l’IVE fins als 30 cognoms més freqüents en 2014, en ser un lloc de recepció d’emigrants durant diverses dècades. De seguida identifiquem el llinatge Rubert, seguit pels clàssics Llorens, Carda, Mesquita, Pitarch, Broch… En comparar amb els anys 1646 i 1510 vam detectar que els Rubert ja s’havien assentat a la vora del riu Millars. Primerament, Esteve Rubert i la muller d’en Joan Rubert, i ja a principis del segle XVI, Vicent Rubert. Així doncs, Esteve Rubert es converteix en el quart escollit.

 

Top 30 de los apellidos más frecuentes en Vila-real en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Vila-real de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Vila-real. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

 

 

Énguera

 

Ens toca tornar a l’interior de la província de València, a la Canal de Navarrés. En Énguera vam descobrir que els cognoms propis més habituals en l’actualitat són Aparicio, Simón, Sanchiz, Marín, Sarrión i Esteve, entre d’altres. Curiosament, vam detectar el llinatge Aparicio en la seua forma valenciana tant en 1646 (Chrisóstomo, Sebastià, Simó i Roch Aparici) com en l’any 1510 (Joan Aparisi i Miquel Aparisi menor). Serà Aparicio la versió en llengua castellana d’un cognom valencià?

 

Top 10 de los apellidos más frecuentes en Enguera en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Enguera de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de Enguera correspondiente a Ademuz. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

Alcoi

 

D’Énguera passem a la ciutat alacantina d’Alcoi. A la capital de l’Alcoià els cognoms locals més freqüents en 2014 eren Gisbert, Jordá, Pascual, Sempere, Soler i Miró, entre altres. En les imatges extretes del veïnat de 1646 trobem en la quarta línia a Cristòfol Gisbert de Joan, i tot seguit a mossèn Marc Antoni Gisbert, rector, Felip Jordà i Josep Pasqual, entre altres. Dècades abans, el 1510, trobem a Herònim Gisbert i Luis Gisbert, entre d’altres llinatges com Sempere, Sisternes i Puigmoltó. El sisè cognom escollit dels nou llinatges valencians és, en aquest cas, Gisbert.

 

Top 20 de los apellidos más frecuentes en Alcoi en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Alcoi de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Alcoi. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

Villores

 

Deixem enrere la populosa, industrial i festera ciutat d’Alcoi per a refugiar-nos en un bell racó de la comarca dels Ports, al nord de la Comunitat. Serà Villores, amb el seu mig centenar d’habitants, qui ens aportei el setè cognom valencià. Quin deu ser? La cosa no és molt complicada. L’IVE ens aporta només tres cognoms freqüents en 2014: Querol, Gil i Mampel. A Jironi Mampel el descobrim en 1646 i, anys abans, a la curta llista de “pobres miserables” de Villores a 1510 trobem el Pere Querol. Per tant, el cognom Querol és el setè participant d’aquest experiment genealògic.

 

Los tres apellidos más frecuentes en Villores en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Villores de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Villores. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

Sueca

 

Ja ens acostem quasi al final de l’article. La penúltima parada és a Sueca, a la voreta de l’Albufera. Són nombrosos els cognoms amb gust autòcton que trobem en el top 30, com Llopis, Martí, Ferrando, Matoses, Fos, Meseguer, Carbonell, Martorell, Alberola i Baldoví. Precisament d’aquest últim llinatge trobem pistes en 1646 (Jaume Baldoví i Joan Baldoví) i en 1510, com Na Baldovina, la vídua de Ramon Baldoví; Johan Baldoví, fill d’en Pere, Miquel Baldoví i “la muller de Johan Baldoví, vídua”. Ací tens els documents:

 

Top 30 de los apellidos más frecuentes en Sueca en 2014. Dades del IVE en 2014
Detalle del vecindario de Sueca de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Sueca. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

Sagra

 

Tanquem la nostra gira genealògica a Sagra, una localitat de la Marina Alta amb prop de mig miler d’habitants. Para molta atenció al nostre novè cognom valencià. Les estadístiques de 2014 ens llancen un grapat de llinatges propis de tota l’esmentada comarca alacantina com Carrió, Moll, Mut, Ballester, Femenia, Ferragut, Llull, Morant… No es veuen Sánchez ni Garcia ni López.. En 1646 ens ensopeguem amb Juan Carrió, Bertomeu Ferragut, la vídua de Gabriel Moll, Bertomeu Olsina i Juan Mansanet entre d’altres.

 

Ens anem a 1510 i… “recollons, pandereta!” el cens relata que “els vassalls de Sagra” són els següents: Abrahim Sollura, Abrahim Barba, Çatdon Verris, Azmet Castelli, Mahomat Gallis, Ali Faraig, Mahomat Raponet i un més anomenat Melich. Sens dubte, com dirien llavors, Sagra és “terra de moros”. L’expulsió dels moriscos no es produirà fins que ho ordene el rei Felip III, un segle després, en 1609. Vet ací que —tal com recull l’abundant bibliografia sobre aquest tema— els cognoms de 1646 de Sagra corresponen a repobladors d’origen mallorquí. Podem dir que Carrió o Moll, per exemple, són dos cognoms purament valencians? Doncs sembla que no. I què fem amb Abrahim, Azmet, Mahomat, Ali i altres companys de fe? La valenciana sempre ha estat terra d’acollida, així que el novè cognom valencià el compartim amb els nostres cosins mallorquins i triem Carrió per a tal cas.

 

Top 15 de los apellidos más frecuentes en Sagra en 2014. Dades de l’IVE en 2014
Detalle del vecindario de Sagra de 1646. (Arxiu del Regne de València). Veïnat de 1646
Detalle del Censo de 1510 correspondiente a Sagra. (Arxiu del Regne de València) Cens de 1510

 

 

Nou cognoms valencians

 

Ací tenim, com a conclusió, els nou cognoms valencians escollits en aquest improvisat experiment genealògic: Borràs, Antón, Aldeguer, Rubert, Aparicio, Gisbert, Querol, Baldoví i Carrió. D’acord, ho hem aconseguit. Però seguisc donant-li voltes als nostres avantpassats fills de Mahoma que hem trobat a Sagra. Per on pararan els centenars de descendents de Çatdon Verris, Mahomat Raponet i Aznet Castelli? Encara seguirà corrent la seua sang en les nostres venes? Potser algun haja tornat, sense saber-ho, a la seua antiga pàtria ibèrica a bord d’una fràgil pastera? Els jueus sefardites sí que van poder mantindre vius els seus llaços amb l’Espanya que els va expulsar el 1492, però ells, els fills d’Al·là…

 

“Xiquet, ja que tens nou, podies estirar-te una miqueta i fer-ne un equip de fíutbol, no?”. Doncs tens raó. Només ens falten dos jugadors per completar l’onze de gala d’una hipotètica selecció valenciana de futbol de fa 500 anys. Ja ho tinc, fitxem dos habitadors de Sagra com a oriünds. Podem col·locar com a porter Alí Faraig, un tipus espigat i amb bons reflexos, i a Aznet Castelli, com a mitjà volant esquerre. Només ens falta trobar l’avantpassat de Miquel Àngel Picornell perquè ens radie el primer partit i saltar a la gespa de l’estadi ‘Dellà del riu Xúquer’.

 

Alineación de la selección valenciana de fútbol del siglo XVI

Alineació, més ofensiva, d’una hipotètica selecció valenciana de futbol del segle XVI.

 

Ja has vist què fàcil és viatjar 500 anys en el temps i conèixer els nostres avantpassats. Prova a fer el mateix amb el teu cognom i descobrix d’on ve. Més d’una sorpresa t’espera. A les teues mans està conèixer el teu origen familiar. Pots acudir als arxius o recórrer a un genealogista com jo. ;-). Recorda: la curiositat no va matar el gat, li va fer més savi i feliç.

 

Post Scriptum: Els tres primers rostres que il·lustren la fotografia que encapçala l’article són valencians anònims. La segona dona del cartell és Maruja Rams, la bella miss València de l’any 1935, fotografiada per Vicente Vidal Corella per a la revista ‘Crónica’.


3 Comments

Francisco Javier diu:

27/04/2016 at 20:18

Els fayos també son valencians i de la Pobla

Respondre

Hèctor diu:

27/04/2016 at 15:24

podrieu haver inclòs cognoms de la valldigna

Respondre

Enrique Boix diu:

27/04/2016 at 17:01

Prenem nota. Teniem als Ferrando, Ripoll i Brines a la banqueta. 😉

Respondre

Deixa el teu comentari