La genealogia comença per tu

Escrit per | · · | Divulgació · Genealogia valenciana | Sense comentaris a La genealogia comença per tu

Post disponible en: Castellà

Share on Facebook11Tweet about this on Twitter

La genealogia comença per tu. Sí, per tu mateix, per tu mateixa. Sé que sona a eslògan patriòtic o la frase d’un Coelho de quatre duros. Ací tens el tio Samuel assenyalant-te amb el dit. Però és veritat. Tu eres la pedra angular de la teua història familiar. Vaja, ara sí que sembla un d’aquells missatges impresos en les parets d’un coworking de Russafa. Però és així, tu eres el protagonista, tot i que tingues vint i pocs anys i no sàpigues on ni quan va nàixer la teua àvia paterna, de la qual vas heretar el nom i —potser— aquest geni indomable. O fins i tot pot ser que ja estigues a punt de jubilar-te i trobes a faltar aquells temps sorollosos a ta casa.

 

Si has començat aquest segon paràgraf és que demostres curiositat. I aquest és precisament l’ingredient que necessites. T’has deixat atrapar pel misteriós origen del teu cognom, al veure-ho escampat en aquests mapes que vas trobar a internet. T’has preguntat també si tots aquests Rovira o Baixauli repartits des del Finisterre fins al Carraixet compartiran ADN i un passat comú. Ja has pogut tastar els primers sabors de la genealogia domèstica.

 

Però ara no saps què fer. Estàs en una cruïlla de camins i dubtes. En realitat, pot ser que no tingues tan sols un camí davant de tu i tot et sembla un oceà infinit emmarcat per una fina línia horitzontal. Abandonem la prosa metafòrica i atrapem aquests pensaments flotants. Posem-nos mans a l’obra. Sí, hui és el dia. Ja ho va dir Bertrand Tavernier: Hui comença tot.

A pel teu certificat de naixement

Ja tens el teu certificat de naixement? I la partida de baptisme? No? Però sabràs almenys on i quan vas nàixer. Que no tens molt clar què són aquests papers? Quan vas nàixer, el teu pare —o aquella tia amb davantal que sempre et besotejava quan visitaves el poble— va acudir al Registre Civil a inscriure’t. Alli va donar el teu nom, els dels teus pares i els dels teus avis. Potser d’aquests quatre últims encertara la meitat. Potser fins i tot, als pocs dies, vas esclatar a plorar quan aquell individu de túniques blanques et va llançar aigua pel cap mentre algú sostenia a prop teu un ciri. Bonica manera de donar-te la benvinguda al món, per l’amor de Déu. Mai millor dit.

 

D’aquesta manera vas arribar al món per la via administrativa. El teu nom va quedar anotat a mà en els llibres parroquials i en un tom de la Primera Secció d’un Registre Civil. I ara toca obtindre una còpia d’aquests documents. La informació que contenen aquests papers et serviran per començar la investigació de les teues arrels familiars. Perquè la cosa aquesta de la genealogia tracta d’anar pas a pas, a poc a poc. Quasi com un detectiu o un científic, fins a trobar la clau o la tecla adequades. La cosa va d’anar perseguint pistes i resolent enigmes. El de les cares de Bélmez i el descarat de l’Iker Jiménez és pecata minuta comparat amb la investigació genealògica. T’ho dic amb coneixement de causa. Ara comença per tu.

 

Bé. Tenim clar el que volem, el perquè i on es troba. Ara ens falta esbrinar com fer-nos amb EL DOCUMENT. Si eres de poble, vas nàixer i seguixes vivint en ell, acosta’t en persona a l’Ajuntament o al Jutjat de Pau, que és on es troba el Registre Civil, i demana-hi una còpia.

 

—Ja m’has embolicat. Vaig al Registre Civil o al Jutjat de Pau?
—Bé, En realitat el Registre Civil és al Jutjat de Pau. I en els pobles xicotets, el Jutjat de Pau sol estar en les dependències municipals. Pot ser que l’encarregat del Jutjat siga el mateix que atén a la finestreta de l’Ajuntament.
—I si visc ara a tres hores en cotxe d’on vaig nàixer?
—Ai, Sempre negatiu, mai positiu. Pots fer la petició per telèfon o per correu electrònic. Recomane tocar per telèfon sempre.
—I on trobe el telèfon del Jutjat de Pau?
—A veure, animalet, eres capaç de descarregar la discografia completa dels Inhumanos en mp3 i no saps com trobar el telèfon d’un ajuntament ? Precisament per aquestes coses van inventar Google.

 

Ací va el primer consell. Fonamental. Fins i tot vaig a posar-li un requadre perquè quede apanyaet i ben destacat::

 


Sol·licita sempre un certificat literal de naixement. Mai un extracte, sempre LITERAL.

 

Com el seu mateix nom indica, la còpia literal és la fotocòpia tal qual dels fulls del llibre on et van inscriure. Repetisc. Certificat literal de naixement. Si et fa goig, el pots sol·licitar en valencià. Però —recorda bé— es tracta d’una fotocòpia, per la qual cosa segurament el teu naixement estiga escrit en castellà. Un extracte és això, un extracte, on el funcionari t’escriu a màquina les dades bàsiques del teu naixement. Però és millor tindre una fotocòpia de la teua inscripció, amb tota la informació disponible.

 

—I els que vivim a la capital o a les grans ciutats?
—En aquest cas, oblida’t de l’Ajuntament. El Registre Civil serà als jutjats. Potser fins i tot dispose d’edifici propi o el compartisca amb algun Jutjat de Primera Instància. Tens dues opcions, apropar-te en persona o demanar-lo per internet.
—I si toque per telèfon?
—Has sentit això de la lentitud de la Justícia? I de la manca de mitjans? Sí? Doncs no crides per telèfon. L’experiència em diu que als jutjats grans és millor abstenir-se de les consultes telefòniques. Opta per la via internetera.

 

Si disposes del DNI-e amb el seu lector o un certificat electrònic, pots demanar-lo directament a través d’internet, descarregar-te’l i imprimir-te’l en la teua pròpia impressora. Sí, de debò. Però, tin en compte, només podràs descarregar al moment el teu propi certificat, el que hi ha associat al teu DNI-e, no el de ta mare, el teu germà o la veïna del cinquè. Si no tens el DNI electrònic, pots demanar-lo de la mateixa manera i que t’ho envien a casa.

 

L’emllaç, el link, la url, per fa, please… Ací els tens:

 

Tramitar per internet sense certificat digital  Sol.licitar

 

Tramitar per internet amb certificat digital  Sol.licitar

 

Veuràs que és més fàcil que reservar un avió en una companyia low cost. Navega pels menús desplegables fins que trobes el Registre Civil de la teua ciutat. L’omplis i l’envies. Segur que no sabràs el tom ni el foli de la teua inscripció, així que li claves un parell de zeros en cada camp i arreglat. Que res ni ningú t’impedisca saber-ho tot de tu mateix.

Quan el  tingues en les mans repassa’l de dalt a baix, d’esquerra a dreta, i comprova quant hi ha d’aquest document que desconeixies. I ara què pots fer? Prova a demanar el certificat de naixement dels teus pares i els dels teus quatre avis. Anima’t. T’ho deixe com a deures i la setmana que ve parlem. Et sembla?


Sense comentaris

Deixa el teu comentari